Els perills de la tebiesa

 

Metàfora fàcil: si trobem una poma podrida a la plata de les pomes, oi que la llencem per evitar que la resta es podreixi? Doncs -hi vaig directe- si en una democràcia, tan feble com la nostra, hi ha grups polítics, socials, militars, eclesials, jurídics, etc. que són antidemocràtics, i la seva acció posa en perill la democràcia que tant ens costa consolidar i volem millorar, per què no els “llencem”? Per què la nostra representació política, escollida per votació popular per una majoria de la ciutadania d’aquest país -el legislatiu pel que fa al Congrés de Diputats i/o l’executiu en allò que li pertoca- no fa net il·legalitzant la ultradreta i expulsant els pertorbadors democràtics que encara beuen de la mamella franquista a determinades institucions? Estic fart de sentir l’argument de que la ultradreta ha estat escollida democràticament i que, per tant, tenen la mateixa llibertat que qualsevol opció política a aparèixer on sigui i dir o fer la seva. NO. La poma podrida no conserva les qualitats antisèptiques, vitamíniques i refrescants de les pomes. S’ha de llençar. Que per fer-ho cal reformar la Constitució? Doncs que es reformi, que ja és hora, per aquesta i altres moltes qüestions que ara em farien perdre el fil. La Història està per evitar repetir el que no es vol repetir. I la Història ens diu que també els nazis van pujar al poder democràticament l’any 1933, però que Hitler ja va començar la seva feina ultra dos anys després de la I Guerra Mundial. Doncs evitem, abans no sigui massa tard, que amb aquesta tebiesa amb que es tracta els antidemòcrates, acabin creixent i després sigui massa tard per recuperar la pau.

Vaig veure una entrevista televisiva a l’activista Serigne Mbayé, candidat a diputat per Unidas Podemos al parlament de la comunitat de Madrid, i a banda de les preguntes tendencioses en el to del conductor del programa sobre com havia aconseguit la nacionalitat espanyola o havia progressat des de la seva arribada en un pastera fins a muntar un bar amb una cooperativa -que més semblava un programa xerrameca de Tel 5-, li insistia en que reconegués la resposta violenta dels antifeixistes en el míting del líder del partit ultra a Vallecas. La resposta era clara: El partit ultra el que va fer convocant l’acte a Vallecas va ser “una provocació, perquè si aquest partit mai s’havia preocupat de Vallecas i ara convoca aquest acte, el que pretenia era generar tensió i posar la por a la gent”. D’aquesta manera, el provocador es converteix en víctima, crea tensió en la campanya i mobilitza el major nombre dels seus votants. És una estratègia que va repetint constantment: discursos racistes, homòfobs, masclistes i qualificatius de baixa estopa contra les esquerres i els independentistes, tot esperant que les reaccions siguin també agressives i, millor per ells, violentes.

Mentre arriben, esperem, lleis i mesures governatives contra la involució democràtica, benvingudes siguin les accions pacífiques com la d’aquest diumenge a Sevilla contra l’extrema dreta o la de Sabadell, convocada per la Plataforma Antifeixista de Sabadell en record de l’assassinat del jove valencià d’esquerres, Guillem Agulló, per un grup de criminals ultres ara fa 28 anys. Benvingut sigui el lema de la Plataforma “Per una ciutat de totes, Sabadell Antifeixista”. Benvingut sigui el propòsit de la Plataforma de dur a terme una “tasca pedagògica” a  les escoles i als barris de Sabadell per contrarestar el feixisme. La llavor formativa constant que lluiti contra la tebiesa, contra el relaxament de la ciutadania s’ha de potenciar.

Queda molt per netejar. El Ministeri de Defensa, per exemple, mira cap a un altre cantó quan es denuncia la presència d’oficials neonazis a l’exèrcit o permet que una bandera de la legió conservi el nom de “comandante Franco”, mentre a Alemanya el ministeri homòleg dissol un Cos d’Elit de l’exèrcit relacionat amb grups neonazis. Altres institucions també permeten que a Madrid, franquícies feixistes celebrin pels carrers el dia de la victòria o de l’alliberament de Madrid pels rebels contra el govern legítim de la República. I més...