La història del món és la història de l’evolució, si no encara viuríem en cavernes amb una esperança de vida al voltant dels 30 anys. La intel·ligència de l’ésser humà ha anat fent que la vida en el nostre planeta evolucionés, a diferents velocitats, fins arribar on som ara, de moment. Ara bé, quantes vegades no hem dit entre nosaltres que som l’espècie més perniciosa de les que habiten la Terra? No sempre evolucionem cap endavant. I ho dic pensant en la voracitat del sistema en el que estem instal·lats, basat en la explotació sense aturador dels recursos naturals, amb menyspreu absolut pel medi natural i les persones. Fins i tot, en l’àmbit urbanístic o altres actuacions sobre el territori, determinades decisions que semblen afavorir el progrés acaben complicant-nos la vida a la ciutat o malmetent la natura i la salut.
La llum
verda del ple municipal de Sabadell per modificar el crèdit que permetrà
transformar la Gran Via, la proposta més airejada per Junts per Sabadell durant
la campanya electoral municipal, em fa tornar a pensar en el que ja vaig
escriure durant aquella campanya: abans de posar un tap a la circulació per
aquesta via, cal consensuar primer el model de ciutat i de comarca. Per quan? Si
no s’habiliten vies per comunicar el nord i el sud de la ciutat, amb les
respectives prolongacions comarcals, la histèria entre els que no poden
renunciar al vehicle serà col·lectiva. Encara ara es pot evitar la Gran Via per
baixar cap el sud passant pel carrer de Covadonga. Però ves per on, alguns
estudis fets per estudiants de la UAB i la UPC apunten la idea de convertir-lo
en carrer de vianants. S’haurà de penjar un viaducte sobre el barranc del
Ripoll llepant la plaça de Sant Salvador? Quan s’abordarà la Ronda Oest i
s’acosten els barris de Poblenou i Torre Romeu, al temps que el Ripoll passa
d’obstacle a vincle? Bo és apropar el barri de Covadonga al Centre i que el
tram des del Taulí a l’ESDI es converteixi en un pol d’atracció per a la
innovació, l’empresa i el coneixement. Però no oblidem els barris de Torre
Romeu i Poblenou, el Ripoll i la Ronda Oest. Evolucionem o anem al davant i al
darrere?
Tant de bo
dintre d’uns pocs anys visquem amb menys circulació rodada i menys
contaminació. Però potser abans veurem com els camions de mercaderies són
substituïts per furgonetes de missatgeria que portaran a domicili les compres
per Internet en una ciutat on gairebé no hi quedaran botigues. EVOLUCIÓ?
Les botigues
són l’ànima de les ciutats, no només per proveir-nos de prop, sinó pel contacte
amb el botiguer o botiguera i per enriquir el veïnatge. Jo vaig viure durant
els anys 70 al carrer de la Lluna, a quatre passes del Passeig de la Plaça
Major. Teníem un forn a cada punta del carrer (Salut i Creueta), un sabater i
una fusteria, després convertida en botiga de queviures. Al carrer Fontnova
teníem la lleteria de ca la Cinta. I avui ni al carrer de la Lluna, ni a
Fontnova hi ha cap botiga. Gairebé tots els articles eren de proximitat i, a
més, compràvem a botigues pròximes. L’arribada de les grans superfícies durant
els 80 i 90, principalment amb capital francès i alemany, i la tendència a
l’alça en aquestes dècades del s. XXI de la compra per Internet, han anat
matant les botigues i serveis de barri. EVOLUCIÓ?
Evolucionar
no vol dir sempre anar endavant. I si volem escapolir-nos de la globalització deshumanitzadora
-hi ha alguns aspectes de la globalització que ens poden beneficiar- hem de
potenciar el consum de proximitat. La primera que ens ho agrairà serà la
petjada ecològica. No podem comprar un producte que, com la pera en almívar que
va arribar a les mans d’un usuari del fòrum REDDIT, recol·lectada a l’Argentina
i envasada a Tailàndia, es vengui als EUA per només 2 dòlars. La petjada
ecològica de productes com aquests és EVOLUCIÓ? Pensem-ho seriosament.
