Arriba el solstici d’hivern, la nit més llarga i el dia
més curt. Des d’antic les comunitats celebraven festes paganes amb rituals i
encesa de fogueres, bevien vi jove i cervesa calenta per donar la benvinguda a
l’hivern. Era temps per emmagatzemar les collites per
passar els freds hivernals, mentre la terra descansava. Eren temps de passar
les jornades parets endins, al caliu de la xemeneia. I l’Església va trobar que
aquesta vida més reclosa era una bona data per ubicar-hi l’espiritualitat del
Nadal. Un temps de reflexió i de bons propòsits, amb les consciències estovades
per fer el bé i ser solidaris.
En temps dels pares o dels avis, per Nadal es menjava
pollastre excepcionalment, com a àpat de celebració, o escudella i carn d’olla.
“I a casa, la meva mare feia canelons per
Sant Esteve amb el que sobrava” –deia una senyora en una entrevista que
vaig veure a una televisió local. “Ah! I
a l’olla s’hi ficaven també menuts de pollastre, com les potes, el coll, la
cresta, el pedrer i els budells ben nets i posats en aigua i vinagre tota la
nit” –afegia. “Això va ser així fins
els anys de l’abundància” - va rematar.
Els anys de l’abundància. Seguim en els anys de
l’abundància o més aviat ens hi entestem incapaços per resistir l’aclaparadora
publicitat consumista? Perquè pocs àpats tradicionals s’han salvat per Nadal. Resisteixen
l’escudella i carn d’olla, els galets i els canelons en algunes llars. Però el
pollastre ha estat substituït per taules plenes de marisc o de menges
sofisticades i a preus astronòmics. Torrons de diversos gustos, vi i cava del
bo. És el consum desmesurat que ens embolcalla com si fos una teranyina, i que
segons un estudi de la consultora Deloitte ens farà gastar uns 600 euros durant
aquestes festes.
El Nadal ha tornat a ser pagà. Hi regna l’imperi del gran
negoci comercial. En una Catalunya amb un 17% de cristians practicants, alguns
aniran a la missa del gall i cantaran nadales, però el que més importa és
atipar-se bé, estrenar alguna cosa, fer bons regals, i algunes persones escapar de viatge a altres latituds.
Consumir. Un account manager aconsella
les empreses en el seu blog: “Si hi ha un
mes ideal per multiplicar les teves vendes és desembre... En aquesta època de
l’any les persones estan més predisposades a gastar i rebre promocions. A més,
són més susceptibles a missatges sensibles”.
Doncs això està fet: ja t’encenen els llums a finals de
novembre, i t’importen el Black Friday,
i després d’aquest divendres de grans descomptes, el Cyber Monday. (Aviat acabaràs celebrant també el Dia d’Acció de
Gràcies). Beneficiaris? El gran comerç i la venda per Internet. Fins i tot el
Gran Recapte, ficat al costat del Black Friday, esdevé un gran negoci pel gran
comerç. Més de 4.000 tones d’aliments a Catalunya per a 200.000 famílies. Tot
en un sol dia en tot l’any. I després? On és la continuïtat? Quanta gent pensa en
les experiències sabadellenques del Rebost Solidari, les tasques de la Comissió
d’Autogestió de la PAHC, la Creu Roja, Drapaires d’Emaús o Càritas, que es
dediquen a pal·liar les necessitats peremptòries de la gent al llarg de tot
l’any? O en el consum local, responsable i de comerç just?
Durant l’acte que va convocar la Síndica de Sabadell, Eva
Abellán, el passat dia 10, Dia Internacional dels Drets Humans, Salvador
Obiols, director de Càritas Terrassa ens deia, “No hi ha pobresa energètica,
pobresa d’habitatge, pobresa infantil... el que hi ha és pobresa. I encara més,
a la nostra societat el que hi ha és empobriment”. I per actuar contra la
pobresa no val només dedicar un dia a la recollida d’aliments, o actuar
puntualment amb una acció caritativa, sinó treballar per revertir la situació
de la pobresa, creant les condicions econòmiques, laborals i socials que
permetin superar-la. Mantenir la sensibilitat tot l’any, no només per Nadal.
Bon Nadal i Bon Any Nou
