No puc estar-me d’encetar aquesta col·laboració sense fer
el meu petit homenatge a l’Arcadi Oliveres, l’home senzill, assequible i amable
que sempre ha estat, i està, disposat a atendre qualsevol petició de col·laboració,
sempre que aquesta vagi en el camí de la justícia, de la regeneració de la
democràcia, de la pau. Durant aquestes setmanes que ha sabut que li quedaven
pocs dies per seguir entre nosaltres, ha obert la finestra de casa seva per
sentir el caliu de tota la gent que volgués acompanyar-lo, i deixar-se estimar,
ell, que tanta estimació ha repartit, i segueix repartint. Ell, que tant li
agraden els oxímorons, s’ha mostrat sempre com un home de pau, alhora que
lluitador ferm, dur i provocador contra la injustícia. Igual qualifica de
criminal la Unió Europea per aixecar murs a la migració i al refugi, com
d’estafadors els bancs per la seva agressivitat financera, a més de denunciar-los
per rendibilitzar els plans de pensions dels clients invertint els diners en la
fabricació d’armes. Se n’ha fet un fart d’advertir-nos: “Compte amb el que fan
amb els vostres plans de pensions!”
A Sabadell, com arreu, té molts amics. Destaco l’amistat ben
ferma que manté amb la Roda de la Pau, i la bona sintonia amb la Lliga dels
Drets dels Pobles, l’entitat on m’hi deixo hores com a voluntari. L’Arcadi ha
participat en trobades o xarrades de la Lliga, ha escrit articles o acceptat
entrevistes, com aquesta que li vaig fer l’any 2013 per la revista Papers1 i de la
qual extrec el següent passatge al fil de la política: “-I tot i que el 15
de Maig el moviment ocupa les places, mig any després els ciutadans de l’Estat
voten el PP. - Passa que molts dels que van anar a votar no es
mobilitzaven a les places, ni sintonitzaven amb el 15-M i estaven més
influenciats per les bestieses de Tele 5, per la informació dels grans
diaris,...” Una resposta simple
i entenedora que ens obra els ulls al segment més implicat en l’àmbit social i
polític que dibuixem els pronòstics del futur immediat en funció de les nostres
anàlisis endogàmiques, sense tenir en compte la massa social que viu al marge.
Aquesta cita de l’Arcadi la faig servir quan
les persones del meu entorn no s’expliquen o esveren en veure, posem per cas,
que la ultradreta és força votada a les darreres eleccions al Parlament o quan
les recents protestes per l’empresonament de Pablo Hasél esdevenen un caos. I
és que des dels nostres micro-grups ens oblidem de molta gent que viu al marge
de la formació política, de la conscienciació social per transformar la
societat. I això ho saben bé els assessors de la propaganda política quan gestionen
la comunicació de masses en les campanyes electorals. I ara, més enllà dels
mitjans de comunicació tenen a l’abast les noves formes d’influir en la massa
social: les xarxes. Unes xarxes socials que dominen hàbilment els grups
organitzats per poc representatius que siguin i que poden amagar-se en
l’anonimat, a diferència dels mitjans de comunicació que tenen uns responsables
darrere. Ara bé, qui dirigeix aquests grups anònims? Són els mateixos assessors
de propaganda política que utilitzen les noves eines de comunicació en xarxa al
servei d’interessos inconfessables?
Amb l’excusa de l’alliberament de Pablo Hasél, grups com ACAB, acrònim de “tots els policies són uns malparits,” han mobilitzat joves fastiguejats per la crisi que s’han empassat l’objectiu de les accions criminals contra “jutges, govern, Generalitat i policies”; s’hi han vist al mig grups des dels CDR al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i Alerta Solidària, que s’hi han desmarcat quan han vist com es desmarxava tot amb la intrusió de malfactors i grups ultres que han arrasat comerços, mobiliari urbà o han calat foc a una furgoneta de la guàrdia urbana de Barcelona. Sociòlegs i altres experts n’han analitzat les diverses causes, com també ho van fer per explicar l’ascens dels antidemòcrates ultres en les darreres eleccions.
Però, o els
responsables polítics pensen més en el conjunt de la ciutadania per redreçar la
crisi, enlloc de mirar-se tant el melic, o les masses que viuen als marges
seran pastura fàcil dels llops de la involució.