El perill dels estereotips

L’activisme de les entitats del tercer sector, el posicionament dels sindicats i de diversos partits d’esquerres o l’acció d’algunes entitats cristianes durant les darreres dècades han anat fomentant l’esperit de la Declaració Universal dels Drets Humans entre la ciutadania. En l’àmbit endogàmic i en l’entorn més proper a aquestes entitats i organitzacions els missatges sobre la igualtat, el respecte per la dignitat de les persones, els valors de la plurietnicitat o la lluita contra el racisme i la xenofòbia han arrelat. Més enllà no n’estic segur, però vull creure que cada cop augmenta en el si de la societat el coneixement, l’acceptació i la defensa que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets,... sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió,... segon resen els articles primer i segon de la Declaració Universal dels Drets humans.

Fins la creació de SOS Racisme l’any 1989 l’activisme estava en l’essència d’algunes organitzacions, però no havia sortit al carrer. A la dècada dels 90, coincidint amb l’increment de la immigració estrangera atreta per la bonança econòmica, els sindicats i diverses entitats i moviments comencen a treballar en la promoció i defensa dels drets fonamentals de les persones vinguin d’on vinguin, siguin com siguin i tinguin la religió que tinguin. Aquesta conscienciació arriba al món de la comunicació i a les institucions. Cal treballar el llenguatge inclusiu, lluitar contra els estereotips. S’ha de deixar de “treballar com un negre” o de “vestir-se com un gitano”. Apareixen les xarxes antirumors als ajuntaments catalans, Barcelona i Sabadell, ciutats pioneres. El Col·legi de Periodistes de Catalunya i el seu grup de treball Diverscat en Acció demanen al Consell de l’Audiovisual i al Consell de la Informació que es posicionin contra la utilització dels mitjans de comunicació com a altaveus i transmissors de discursos de discriminació, de xenofòbia o de racisme.

Però, tota i aquesta intelligentia en pro de la diversitat cultural als mitjans de comunicació, els vicis heretats del llenguatge i l’actitud proactiva envers el diferent ens traeixen sovint. “Leticia Dolera comparte pregón de la Mercè con una migrante hondureña para reivindicar la Barcelona invisibilizada y feminista”, titulava eldiario.es quan les festes de la Mercè. El Periódico, en canvi, deia a un peu de foto, “Leticia Dolera entre su col·laboradora en el pregón, Carmen Juárez, y la alcaldesa Ada Colau”. La migrant hondurenya tenia nom, però tampoc era important saber d’on havia migrat.

M’havia assabentat que a un veí del barri de Gràcia de Sabadell li havia ocupat la casa una família de Badia del Vallès, però no ha estat fins aquest dissabte passat que he sabut per aquest diari que la família ocupant és d’ètnia gitana. M’ha afegit informació necessària saber l’ètnia de la família? Crec que no. Però el que sí fomenta aquesta informació és un estereotip pejoratiu cap els gitanos. Com també “l’incident entre un grup d’unes quatre persones d’ètnia gitana que la matinada de diumenge va agredir els propietaris del bar Parada” de Can Deu. No calia saber si els agressors eren d’ètnia gitana per la comprensió de la notícia. Ens ho diu la Guia sobre el tractament de  la diversitat cultural als mitjans del Col·legi de Periodistes. Ja hem tingut una herència cultural negativa cap el poble rom al llarg dels segles. És hora de corregir els estereotips sobre gitanos i sobre negres, magribins, llatinoamericans, xinesos, romanesos o albanesos, quins orígens s’assenyalen sovint mediàticament sense cap necessitat per comprendre la notícia.