Quarta
setmana de confinament. Hem hagut de renunciar a la vida accelerada i tenir
l’ocasió de mirar a dins de nosaltres mateixos i de la casa on vivim. 24 hores
sobre 24 hores de convivència si vivim en parella, si tenim mainada. Compartint
tasques ajornades, perquè mai trobàvem el moment de posar-nos-hi, converses,
exercici, lleure, relació virtual amb la família i amics. Si coincideixen
aquestes condicions, som uns privilegiats. Però no és el mateix en el cas de
les persones que viuen soles, les
que, essent una família de diversos membres,
han de compartir un piset de 30, 40 o 50 m2 , les que viuen amuntegades
en habitacles foscos i humits amb problemes per aconseguir menjar, perquè la
seva font d’ingressos era al carrer, on ara no hi poden ser. Penso en les
persones refugiades i migrades castigades i oblidades pel sistema, que ja
vivien en camps de confinament, abans que el confinament fos per a tothom. Persones
sense protecció ni assistència davant la pandèmia. I se’m fa un nus
d’indignació a l’estómac.
Els
privilegiats podem tenir un bona tele, ordinador, tablet, mòbil. Embafar-nos de
notícies i missatges sobre el COVID-19, perquè mai un virus ha estat tant viral.
Però si no vigilem, podem caure en la infodèmia o “l’híper-informació no
contrastada o falsa que apareix en moments crítics” i que provoca
desinformació. Perquè “amb la democratització de les
tecnologies de la informació i el coneixement (TIC), qualsevol persona es
converteix en consumidora i generadora d’informació i, d’aquesta manera, pot
crear ordre o caos, informació i desinformació”. Són cites d’un
bon article d’en Manel Domene al setmanari Report.cat del Col·legi
de Periodistes. Mitjans i plataformes han esdevingut l'altaveu de científics
que llencen les seves receptes, sovint enfrontades; de polítics i governs
autonòmics que carreguen contra la gestió que fa de la crisi el govern de
l’Estat (quina estrena ha tingut, per cert), perquè ells sabien millor el que
calia fer. I el ressò de tot plegat, a les teles (el consum de televisió ha
augmentat prop d’un 40%) i a la premsa en general, on alguns periodistes, fins
i tot de fora de la caverna mediàtica, no paren de llençar pulles contra el
govern de l’Estat i el qualifiquen sense embuts d’inepte. La confusió està
servida. Mentrestant, la ultradreta afilant els ganivets, contenta de veure que
davant del dilema, salut i seguretat versus llibertats, la majoria de la gent
acabaria preferint salut i seguretat. Així que, compte amb les gargamelles del
llop!.
I compte
amb la pandèmia, que ja hem vist que no coneix fronteres. Ara que sembla
aplanar-se la corba a casa nostra, comença a estendre’s pels països del sud
global, empobrits, amb recursos sanitaris minsos i dificultats per controlar
les poblacions. Necessitaran ajuda internacional, perquè la responsabilitat és
global.
Però davant
del yin tenim el yang. D’una banda, la treva, ni que sigui conjuntural, del
descens de la contaminació atmosfèrica i de les espècies animals que se senten
més lliures: els dofins feliços prop de la costa o els cabirols, óssos, cabres
salvatges i senglars que passegen confiats per espais urbans.
De l’altra,
el brot social de bondat que ens crida a picar de mans cada dia en agraïment de
les persones entregades a la cura dels malalts als hospitals i residències
d’ancians, a les que treballen en els serveis bàsics, com ara bombers, policia,
repartidors, empleats de l’alimentació i de les farmàcies, pagesos... La
solidaritat de la gent voluntària, la creativitat d’iniciatives musicals,
artístiques i imaginatives que es llencen a les xarxes per fer-nos més
agradable el confinament, la recuperació de l’esperit de veïnatge, la
reconversió voluntària d’indústries per fabricar materials per l’atenció
sanitària...
Vull
creure que renaixerem en un món millor o que quelcom canviarà pel bé de tothom.
Però hi ha un enanito dins meu que em diu: “A veure si és com allò del propósito
de la enmienda que ens deia el catecisme per confessar-nos, i que, després, només
girar la cantonada, tornàvem a pecar”.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada